" Un dia de pluja, observant la finestra, veient com queien
les gotes d'aigua... Tan delicades, tan tristes... "
No hi havia cosa que m'agrades mes que veure caure la pluja. Volia sentir les gotes caure i relliscar per la meva cara, pels braços, i sentir aquell pessigolleig. Així que sense fer soroll vaig obrir la finestra on donava una plaça, plena de gespa fresca, i vaig sortir, sense sabates, ni mitjons. Només amb aquell vestit blanc que tant m'agradava i un mocador.
Vaig alçar els braços deixant que em mulles sencera, sentint-me lliure, sense que ningú em manes res ni estigues pendent de mi. O això creia. Al alçar el cap i obrir els ulls vaig veure a un noi que m'estava mirant. Tenia un cabell ros, una cara pàl·lida i uns ulls blaus intensos. Al veure que vaig veure que m'estava mirant, va sortir corrents, volia seguir.lo, però la boira em va impedir veure la direcció en la que va marxar.
" Aquells ulls, aquells llavis rosats... " No vaig parar de pensar en ell. A l'hora de sopar, els meus pares em van recordar la mala noticia de que demà començava l'escola. - Quina il·lusió, no hi ha res millor com anar a l'escola! - vaig dir irònicament. Encara que qui sap com seria demà? Potser no seria tan avorrida com semblava, tan trista, tan horrorosa.
El dia següent, a l'aixecar-me vaig preparar-me la millor roba. Em vaig posar rimel, i un petit toc vermellós als llavis. De pentinat un monyo, d'aquells que queden bé encara que estiguin mal fets. Vaig baixar a esmorzar, li vaig donar un petó a la mare i vaig sortir cap a l'escola. No semblava que plouria, així que no vaig prendre el paraigües.
A l'arribar, em vaig trobar a tots els amics de nou. Els vaig abraçar a tots! Però especialment al meu amic Ignasi. Era un noi pelroig, ulls de color mel, amb aquelles simpàtiques piguetes a la cara. Ell era l'únic que em feia sentir sempre bé, amb un somriure a la cara i que mai l'havia canviat per ningú.
M'estava avorrint, fins que a mitja classe va entrar el director. - Us presento al vostre nou company Nil -. Quan vaig veure el rostre d'aquell nou company, vaig fixar-me en aquells ulls blaus que miraven tímidament als altres companys, però al mirar-me ami... el vaig reconeixer.
LadyM® My teenage life.
